tag:blogger.com,1999:blog-20682790317269866992011-07-07T13:48:39.128-07:00Jorgehttp://www.blogger.com/profile/05416318241728034141noreply@blogger.comBlogger11100tag:blogger.com,1999:blog-2068279031726986699.post-64641617611802878472009-08-19T15:41:00.000-07:002009-08-20T09:11:26.629-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_mPqyL6p7UL4/So11SwrLTgI/AAAAAAAAAAY/owOaNF2FdiU/s1600-h/Foto0583.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372078895686962690" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mPqyL6p7UL4/So11SwrLTgI/AAAAAAAAAAY/owOaNF2FdiU/s400/Foto0583.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Pot ser, una de les millors coses que puc fer es publicar el relat que vaig fer a cuart d'eso, que li dona titol a este bloc i un dia em va donar una gran alegria..<br />I donar les gracies tambe a Juli, no posare antic profesor perque encara se que algun dia el tornaré a tindre i tambe perque per a mi mai sera antic profesor, si no un profesor i algu amb qui poder contar sempre i del que ha sigut la proposta de que jo em fera un bloc, gracies, espere saber posarli bon rumb i el que deia..<br /><br /><br /><strong>EL BAQUER MANS DE PÓLVORA<br /></strong><br /><br />"Com tots els matins, la dolça melodía del despertador em dóna ànims per a afrontar un nou dia, ja des del primer moment em dóna un bon esglai, justament avui, diumenge ja no puc dormir tot el que m’agradaria perquè he d’ocupar-me dels meus cosinets, els bessons, mentre la familia se’n va de dinar, i jo com un dels cosins més majors de la família, m’he de quedar amb els bessons malalts, tot per no voler anar a la caseta de ma tia, allà on la merla canta. Xe! Havia de treballar un diumenge!<br /><br />Sincerament, preferisc un dia normal de clase que un diumenge, aquest dia s’hauria d’erradicar; quin avorriment!<br />Tot aquest dia amb els bessons era una comdena! De pensar que jugaríem a que si amagar-se, que si veure dibuixos animats, que si lluitar amb els ultraherois de una altra galaxia, que si fer encanteris d’ indis…<br />M’aborronava! Jo ja no estava per a eixes coses…<br /><br />La meva mare em va dur al poblat indi de bon matí, allà on passaria tot el dia. Quan vaig baixar del cotxe i vaig tocar el timbre de casa la meva tia, a l’obrirse la porta una fletxa amb plomes em sorprengué, no podia ser! els bessons eren ja desperts!<br />La meva tia m’explicà totes les coses que devia fer, m’ apuntà l’hora dels medicaments, el que tenien per a dinar, etc, el que faltava! No tenia ja prou en aguantar-los!<br /><br />Se n’anaren tots i al tancar la porta la meva tia vaig fer un sospir, la cosa estava tranquil·la, era extrany amb els bessons a casa, els vaig cridar i res, no em contestaven, seguia cridant-los i res, vaig pensar que volien que els buscara o algun dels seus jocs que havien planejat, i així que vaig decidir buscar-los però al entrar a la seva habitació dos indis de talla xicoteta se’m llançaren damunt amb les seues destrals de plastic i cridaven:<br /><br />– Em atrapat el baquer mans de pólvora! Em atrapat el baquer mans de pólvora!<br /><br />Aquell nom era amb el que ells m’havien batejat perquè deien que tenia la mateixa rapidesa amb el revolver que les eixides dels cohets a les mascletades de València al seu mon fantastic , però jo… jo no em vaig rendir, vaig traure el meu revolver de la butxaca i:<br /><br />– Pam! Pam!<br /><br />Tots dos caigueren a terra i es feren els morts, i jo feliç d’haver guanyat aquella primera batalleta de tantes que em faríem…, però la cosa canvià; s’alçaren de terra com si d’un es tractara i s’engantxaren a les meues dues potes com dos cucs a una arbre i els dos a l’hora em digueren amb veu de no haver trencat mai un plat:<br /><br />- Volem veure la caverna de colors! - Exclamaren els dos a la vegada.<br /><br />No em quedava altra cosa només que encendre’ls la televisió, seria pitjor si no ho fera, ja que estarien pesats i serien més insuportables encara.<br /><br />- Està bé, però primer es teniu que pendre els medicaments.<br /><br />- Clar baquer! La poció de la mare tranquilitza els esperits al nostre interior - Va dir un bessó.<br /><br />- Estem sospitant que la mare li compra les pocions al senyor que pasa vestit de groc tots els dies per davant de casa i li dóna un sobre a la mare, un poc sospitós, anar de groc i repartint coses, segur que això no serà del tot legal. – Va dir l’altre bessó tot convençut.<br /><br />- Sí, segur que no serà molt legal… - Els ho vaig dir seguint-los la corrent.<br /><br />Els vaig encendre la televisió una volta es van pendre els medicaments i els dos al veure les imatges que semblava que tiraven d’ells es quedaren com dos estatues asseguts a terra, encantats per aquella caverna plena de colors com ells l’anomenaven, ja que tot a la seua ment era un món fantastic<br /><br />Permaneixien allí asseguts, vegeren el que vegeren, paralitzats en un meravellos i somrient encanteri de colors. Fins i tot jo sospitava ja de que els medicaments que es prenien els tranquilizava els esperits interiors… Ja era l’hora de menjar, els vaig preparar el seu dinar i començava un nou repte per a mi, a veure com els despegaria d’aquell mon de colors en què estaven summergits, per què aquella poció no sabria si tindria efectes secundaris sobre ells…<br /><br />- Joan! Llorenç! el dinar està a la taula! – Els vaig cridar.<br /><br />Ni cas. Ni es van adonar. Seguien en aquell món summergits. Provaria altra volta, però ara amb la seva llengua india de aquell mon fantastic.<br /><br />- Indi pell roja Joan! Indi pell roja Llorenç! Dinar estar a taula!<br /><br />Ara sí! Si que es van adonar. S’alçaren i s’assegueren a la taula, però abans de menjar-se la sopa li feren un ritual per a llevar-li els esperits roins. Se la menjaren però no digueren res en tot el dinar, seguien enganxats a la caverna de colors, a l’acabar de dinar vaig apagar la televisió i els vaig enviar a dormir, cumplint ordres de la meva tia, al apagar la televisió vaig trencar aquell encanteri en que estaven summergits.<br /><br />- No volem anar a dormir! L’home pelat passa totes les vesprades dels diumenges amb el sac! Se’ns endurà! – Digueren fent-se els covards.<br /><br />- Quina inocència més bonica, somieu desperts. Vinga, va, a dormir!<br /><br /><br /><br /><br />- Baquer mans de polvora, mai has tingut un duel cara a cara amb el senyor escorpí rei de l’oest? – preguntaren els dos a la vegada tots seriosos com si jo deuria salvar el mon…<br /><br />- Eeeemmm… no, mai fins on m’arriba la memoria.<br /><br />- En quin món vius tu? – preguntaren com si això fos normal.<br /><br />- Doncs…Aaaaaaah, sí, ja ho recorde.<br /><br />- Contans-ho! Contans-ho! – exclamaren emocionats.<br /><br />- Esta bé, però primer es giteu al llit i allí us ho conte.<br /><br />- A les seues ordres vaquer!<br /><br /><br />Van anar corrents tots dos al seu llit, es llevaren la roba, es posaren el pijama i es van posar dins del llit, tot ho feren rápid i cosa extraña no van fer el ritual per a llevar els mals esperits dels llits…<br /><br />- Vinga comença! Comença! – exclamaren amb gran emoció.<br /><br />Deuria de ser ràpid, un treball sobre el canvi climatic m’esperava, ja que l’havia de tindre acabat per a demà, mentre, els bessons m’esperaven impacients al llit.<br /><br />- Comença! Comença! – tornaren a exclamar.<br /><br />- Vaig! Tranquils ja comece. Bé… Doncs… Això va ser una nit de lluna creixent quan el vaquer mans de pólvora es disposava a entrar a la taverna de la seua amiga la serp, que tenia gran éxit pels seus cóctels de mosques i ratolí. De la porta va eixir el senyor escorpí, rei de l’oest, amb el seu barret i els revolvers penjants al cinturó, i es va dirigir a al vaquer mans de polvora:<br /><br />- Observa qui està per ací – diguè el senyor escorpí.<br /><br />- Què prentens? – li respongué el vaquer amb un tó passiu i serios.<br /><br />- Vull desfiar-te! Saber si ets tan ràpid com diuen tots! Sé que eres rápid però no et tinc por.<br /><br />- Seràs per a mi un rival fàcil. De debó vols desafiarme? – li va preguntar el baquer amb un tó de burla.<br /><br />- I tant.<br /><br />- Doncs bé. Demà quan es veja amaneixer el Sol a la plaça del poble i esperar el toc de les campanes de les set del mati.<br /><br />- Esta bé, acudiré.<br /><br />El senyor escorpí va desaparèixer entre la foscor i el baquer entrà a la taverna a beure’s un cóctel de mosques i ratolí.<br />Els bessons ja quasi dormien i jo començava a donar mostres de son, aquest dia m’estava resultant molt aborrit, tant de mon fantastic m’estava…<br /><br /><br />- Estàs preparat? Per què saps que vaig a guanyarte el duel, - Em digué el escorpí tot desafiant.<br /><br />- Jo… -no sabia que respondre.<br /><br />…Em vaig trobar de cop i volta enmig d’una plaça amb un campanar i el Sol amaneixent al fons de aquell desert, un escorpí d’una talla gran enfront meu i jo alli també al mig de la plaça<br />Devia trobarme dins del meu propi conte i no sabia com. Vaig decidir seguir actuant com si res dins d’aquell conte en el que jo havia entrat sense saber com.<br /><br />- Vinga va! Que comence el duel! – va exclamar un altre baquer que hi era per ahí.<br /><br />L’escorpí gegant i jo férem vint passos enrere i vam esperar a què sonaren les les set del matí al campanar per a obrir foc. Ahí estàvem, esperant els escassos segons que quedaven per a què tocara el campanar, vaig sentir una campanada i un tir a la vegada, una bala es dirigia cap a mi…<br /><br />- Aaaaaaaaah!... Maleït siga! Què m’esta pasant!? Nooooooooo!<br /><br />- Tranquil fill! Sóc la mare, estaves somiant!<br /><br />- Que!? I el Escorpí gegant? He sentit un tir i una bala es dirigia cap a mi…<br /><br />- Vinga va! Ara sembles els bessons. – Tens molta imaginació, i no fages soroll els bessons dormen. – Em va dir la meva mare somrient.<br /><br />- Sí, això serà, estava contant-los un conte als bessons i de repent no sé…pareixia tot tant real… – Seguia mig enbovat encara, i me’n vaig enrecordar del treball del canvi climàtic.- Nooo! Vaig exclamar.<br /><br />M’esperava una nit llarga, ja que ja era quasi hora de sopar i haviem d’ anar-nos-en a casa. Em vaig despedir de la meva tia i se’n anarem a casa. Pense que encara que no he pogut fer el treball, que tampoc m’ho he passat tant mal, ja que he estat apunt de guanyar a un escorpí gegant, encara que en un somni o això crec, en el fons tots som uns xiquets.<br /><br />Quan vaig arribar a casa i em va preparar la meva mare el sopar i vaig acabar, me’n vaig anar a la meua habitació a dIsposar-me a fer el treball, però abans de posarme a fer-lo em vaig posar el pijama i mentre em llevava la camisa que duia, una bala partida en dos em va caure de la butxaca, i al interior de la butxaca tenia un poc de pólvora i un forat, ja no sabia si aquell somni era un somni o una realitat que jo havia viscut…"</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2068279031726986699-6464161761180287847?l=elbaquermansdepolvora.blogspot.com' alt='' /></div>Jorgehttp://www.blogger.com/profile/05416318241728034141noreply@blogger.com1